Anàlisi lexicomètric

Per fer l’anàlisi lexicomètric he utilitzat els blogs de Joaquín Leguina, Rosa Díez i Luís Solana, i l’he fet utilitzant el programa AntConc. Concretament, els escrits que he utilitzat son:

Blog de Joaquín Leguina: 

 No hagan olas  

El reino de los cuñados 

 El rollo que no cesa  

La mejor banca del mundo  

El viacrucis español 

 Blog de Rosa Díez:  

Camino de Ítaca 

 Cosecha roja  

Alguien lo dijo antes  

He abierto otra carpeta sobre ETA  

Sin perdón 

Blog de Luís Solana:  

Nos van a intervenir pero lo van a negar 

 Prefiero ser inglés que ser alemán  

Sr. Rajoy, acepte que usted es el líder  

Si España es intervenida, Rajoy tiene que dimitir 

 El viacrucis español 

Per poder veure les diferències entre els tres, he fet un primer anàlisi de les paraules més significatives utilitzades de cadascun per separat. El resultat ha sigut el següent (entre paréntesi la freqüència):

 Joaquin Leguina: Financiero (9), Bancos (8), España (8), Cajas (6), Deuda (6), Banco (5), Bankia (5), mercados (5), crisis (4), mercados (4) 

Rosa Díez: ETA (25), Gobierno (21), Política (17), Terroristas (13), PSOE (11), Zapatero (11), Rajoy (11), España (9), víctimas (8), asesinos (7)

 Luís Solana: España (39), Rajoy (31), Alemania (11), Españoles (11), Sistema (11), financiero (9), Gobierno (9), intervención (9) 

Amb aquest anàlisi queda bastant clar quins son els temes tractats per cadascun d’ells en els seus escrits. Podem remarcar que Rosa Díez és la única dels tres que no tracta temes relacionats amb l’actualitat econòmica de l’Estat Espanyol, fixant la seva atenció, almenys en les últimes cinc entrades al seu blog, que són les que hem utilitzat en l’exercici, en el tema del terrorisme. 

Una vegada hem vist les temàtiques a les que es referia, principalment, cadascun dels tres, hem fet l’anàlisi dels tres junts. El resultat de les paraules més utilitzades ha sigut: España (56), Rajoy (43), Gobierno (27) ETA (25), Política (19), Sistema (19), Financiero (18), ciudadanos (14), españoles (14), Políticos (13). Així doncs, la paraula España és la més utilitzada,seguida de Rajoy i Gobierno, estant presents als escrits de Leguina, Solana i Díez. Podem relacionar aquestos resultats amb el moment econòmico-polític que vivim: l’Estat Espanyol està en el centre de l’huracà financer que amenaça l’economia europea, i Rajoy és el president del govern que ha de gestionar el moment polític. 

De fet, si en la pestanya Concordance de l’AntConc, filtrem els resultats de la paraula Rajoy amb l’opció “Sort” del mateix, veurem les paraules que acompanyen a aquella en els textos. Si la paraula anterior més utilitzada és el propi nom del president, Mariano, les paraules més utlitzades després del cognom son verbs d’acció (no puc penjar una captura de pantalla perquè utilitzo un ordinador portàtil amb el sistema operatiu Lliurex Lite 11.09 que no te activada aquesta funció): acepte, comparece, despierte, ha podido, ha conseguido, ha estado, tiene o tiene que. Els tres blocaires, doncs, demanen acció al president davant el complicat moment en el qual es trova el país.

D’altra banda, si piquem en la pestanya Concondance Plot, el programa ens mostrarà uns gràfics en es quals estaran reflectides les vegades que aparéix Rajoy en els escrits i la posició en els mateixos.

S’ha de remarcar, però, que quan Rosa Diez utitlitza el cognom del president, ho fa per referir-se al paper del mateix en el tema del terrorisme, a diferència de quan l’utlitzen els altres dos blocaires, que ho fan per referir-se al tema de la crisi econòmica i la gestió de la mateixa que està duent a terme el president.

De filtres i altres

Crec que, tal i com hem llegit als últims articles que ha enviat Joan al Tauler, una de les 'bondats' del blog és que ens fa sentir més prop del qui escriu. Ho dic en el sentit que no és el mateix llegir a Pepito Pérez si escriu un article a 'El País' que si escriu un article al blog personal. Sent la mateixa persona, les paraules escrites al blog ens sonen com més sinceres, com fruit d'un pensament personal exent de filtres imposats pels qui dirigeixen la premsa. 

Informació vs opinió

Mercè Molist, al seu text "La blocosfera catalana", i citant a Jordi Torà, diu: "Estem a anys llum de la influència que els blocs americans tenen sobre la societat, però la gent tendeix cada vegada més a informar-se mitjançant Internet" (pg. 41). I jo trobo un perill, del qual hem llegit a aquesta assignatura, en aquest fet d'informar-se a través d'Internet. A saber: moltes vegades no som capaços de diferenciar el que és informació del que és opinió. En el terreny de la informació, la paraula 'influència' em resulta sospitosa d'interès. Allò que pot influenciar a la societat en un bloc no és la informació neutra, sinó la opinió que de la informació tingui l'escriptor del mateix, la interpretació personal de la informació. 

Tangram hipertextual

El Tangram és un joc xinès que es basa en la formació de siluetes de figures a partir de cinc triangles de diferents tamanys, un quadrat i un paral·lelogram romboide. S’han d’utilitzar totes les figures i no es poden encavalcar ni sobreposar entre elles. Si li donem un tangram a diverses persones, segurament construiran cadascuna d’elles firgures diferents. Tot i això, totes partiran del mateix material, les mateixes peces. La diferència entre elles serà, doncs, la creativitat de cadascuna a l’hora de buscar la combinació de les figures que representi millor la silueta imaginada. Pot ser, però, que no parteixin d’una idea, d’una silueta, buscant a partir d’aquesta la combinació de triangles, quadrat i paral·lelogram que la pugui representar. Pot ser alguns es dediquin a moure les figures a veure si en algun moment el resultat els hi recorda alguna figura coneguda. En tots dos casos és el jugador qui decideix tant els moviments de les figures geomètriques com les posicions, partint o no d’una idea del resultat final.

Abandonat

Des que vaig obrir aquest blog vaig pel carrer, llegeixo el diari, parlo amb la gent i la meva ment sempre està buscant un motiu, un principi per a escriure alguna cosa. En mig de qualsevol conversació amb els amics tracto de colar-los alguna frase sobre l'hipertext. A veure què diuen. M'he llegit els materials de l'assignatura pensant en trobar alguna frase, alguna paraula, un fil del qual estirar. Tant he buscat que no he trobat res. Tantes idees he trobat que no he sabut desenvolupar cap en una setmana. Me'n vaig anar. Hui he tornat. No tinc encara un fil. Pot ser escric aquesta entrada amb el sentiment d'estar salvant la vida d'aquest Mon autre moi, que cridava mentre agonitzava. Adjunto l'Hallelujah de Leonard Cohen en versió de Damien Rice. Estic viu i ara tranquil. Mon autre moi també. Aleluya.

Ai, les humanitats.

    Teófanes Egido, a La tolerancia en la historia (Univ. de Valladolid, 2003, p.70), parlant de l'èxit de Martí Luter i la seva reforma protestant, atribueix al llibre un paper fonamental al llibre. Diu: "en ello estriba (en l'ús de la imprempta per part de Luter), a mi juicio, la diferencia fundamental con las herejías medievales: éstas no trascendieron de lo local, de lo limitado, puesto que sólo disponían de la palabra hablada y del manuscrito; la propuesta de Lutero se encontró con la eficacia clamorosa del impreso (daba lo mismo el libro que la hoja volandera) para su propaganda. Que por ello, en la escalada de condenas, las primeras víctimas de la reacción y de los anatemas romanos fueron los libros del fraile agustino sajón condenados y quemados..."

Interacció

   Hem llegit en el document "Del papir a l'hipertext" que "al principi s'escoltava". La comunicació oral de les idees i de la informació tenia la possibilitat que qui escoltava podia interactuar amb qui parlava. Podia preguntar, debatre, matisar ... i d'aquesta manera entendre a qui parlava i el missatge que tractava de transmetre.  Aquesta possibilitat desapareix amb l'aparició de l'escriptura. L'oient esdevé lector i la interacció es complica. Al lector li poden sorgir preguntes a partir del que llegeix, preguntes que, pot ser, no trobaran resposta en el text llegit, sinó que haurà de ser el propi lector qui les respongui. La interacció, l'acció recíproca, té lloc, doncs, entre el lector i ell mateix.