Preliminars

Mon autre moi habitava al paper i ara habita a la xarxa. Una creació particular que s'expressa a través de les paraules. Sense gest, sense veu ni, per tant, modulació sonora. Un ésser 'virtual' que comunica amb símbols que el lector ha de desxifrar i posar-li gest i veu, situant-se així aquest en una, diguem-ne “perspectiva única¹”. Mon autre moi sofreix per si no és capaç de comunicar de manera exacta allò que pretén, per si cada lector interpreta de manera diferent els símbols, arribant a conclusions, doncs, diferents de les preteses. Sofreix perquè sap de la importància del gest i el so en la comunicació i en l'establiment dels significats.

     No obstant, sap que la xarxa és millor que el paper, donat que aquella li dona la possibilitat d'interactuar amb els lectors. Aquestos poden preguntar, debatre o ajudar a matissar la codificació simbòlica del pensament. A més, la xarxa permet introduir gran quantitat d'informació extra que ajude a establir el significat. La xarxa permet 'hipertextualitzar' el discurs, que és introduir un 'excés de textualització'. Això fa de la lectura una experiència única. Diferent i diferenciada en cada cas, per a cada lector.

    Mon autre moi riu quan li dic que el paper, els llibres, la literatura! està en joc. Allò que està en joc, diu, és el negoci que s'ha construït al voltant dels llibres i la literatura, que està ara més viva que mai.

1Joan Campàs, El llibre com a problema, UOC, 2005, p,5 
La imatge que acompanya el post està extreta de http://eliteratura.balearweb.net/post/54650