De filtres i altres

Crec que, tal i com hem llegit als últims articles que ha enviat Joan al Tauler, una de les 'bondats' del blog és que ens fa sentir més prop del qui escriu. Ho dic en el sentit que no és el mateix llegir a Pepito Pérez si escriu un article a 'El País' que si escriu un article al blog personal. Sent la mateixa persona, les paraules escrites al blog ens sonen com més sinceres, com fruit d'un pensament personal exent de filtres imposats pels qui dirigeixen la premsa. 

Informació vs opinió

Mercè Molist, al seu text "La blocosfera catalana", i citant a Jordi Torà, diu: "Estem a anys llum de la influència que els blocs americans tenen sobre la societat, però la gent tendeix cada vegada més a informar-se mitjançant Internet" (pg. 41). I jo trobo un perill, del qual hem llegit a aquesta assignatura, en aquest fet d'informar-se a través d'Internet. A saber: moltes vegades no som capaços de diferenciar el que és informació del que és opinió. En el terreny de la informació, la paraula 'influència' em resulta sospitosa d'interès. Allò que pot influenciar a la societat en un bloc no és la informació neutra, sinó la opinió que de la informació tingui l'escriptor del mateix, la interpretació personal de la informació. 

Tangram hipertextual

El Tangram és un joc xinès que es basa en la formació de siluetes de figures a partir de cinc triangles de diferents tamanys, un quadrat i un paral·lelogram romboide. S’han d’utilitzar totes les figures i no es poden encavalcar ni sobreposar entre elles. Si li donem un tangram a diverses persones, segurament construiran cadascuna d’elles firgures diferents. Tot i això, totes partiran del mateix material, les mateixes peces. La diferència entre elles serà, doncs, la creativitat de cadascuna a l’hora de buscar la combinació de les figures que representi millor la silueta imaginada. Pot ser, però, que no parteixin d’una idea, d’una silueta, buscant a partir d’aquesta la combinació de triangles, quadrat i paral·lelogram que la pugui representar. Pot ser alguns es dediquin a moure les figures a veure si en algun moment el resultat els hi recorda alguna figura coneguda. En tots dos casos és el jugador qui decideix tant els moviments de les figures geomètriques com les posicions, partint o no d’una idea del resultat final.