diumenge, 27 de maig del 2012

De filtres i altres


Crec que, tal i com hem llegit als últims articles que ha enviat Joan al Tauler, una de les 'bondats' del blog és que ens fa sentir més prop del qui escriu. Ho dic en el sentit que no és el mateix llegir a Pepito Pérez si escriu un article a 'El País' que si escriu un article al blog personal. Sent la mateixa persona, les paraules escrites al blog ens sonen com més sinceres, com fruit d'un pensament personal exent de filtres imposats pels qui dirigeixen la premsa. 

Però aquesta sensació de proximitat i de sinceritat es perd quan es comença a veure que tots els diaris introdueixen seccions de blogs en les seves versions web. I diu Núria Almiron: "Pero la fórmula Blogger pierde su sentido original, de voz alternativa, cuandose integra a representantes tan qualificados del establishment neoliberal como los anteriormente citados (Howard Dean o John Kerry)". I en aquesta afirmació allò menys important és que els citats siguin neoliberals, donat que 'els de l'altra part' també tenen els seus blogs. Allò més important és l'afirmació de que es perd aquesta sensació de sinceritat que dominava al món dels Blogs en els seus inicis. I és que, quan un invent pot fer trontollar el poder establert, aquest l'integra en el seu sistema per poder controlar-lo. D'aquesta manera, es controla la informació i la opinió. 
I, com que tenen en les seves mans una maquinària publicitària potent, aquestos blogs son publicitats amb gran pompa i soroll. I aquest soroll fa que la gran majoria no pugui escoltar (o millor, llegir) el que diuen els que, de veritat, escriuen des del fons del seu propi i humil pensament, sense filtres imposats, aquells que escriuen per opinar i no per influenciar. Tal i com deia Ismael Serrano en una de les seves cançons: "Si se callase el ruido/ oirías la lluvia caer/ limpiando la ciudad de esprectros/te oriría hablar en sueños/y abrirías las ventanas./ Si se callase el ruido/quizás podríamos hablar/ y soplar sobre las heridas/quizás entenderías/que nos queda la esperanza". Vos deixe la cançó. A veure si us agrada. 

4 comentaris:

  1. Carles, malgrat els filtres del poder sempre intenten arribar arreu, la veritat és que en el món de la blocosfera (o blogosfera) hi ha latent una realitat: l’opinió personal de l’autor i a més a més la possibilitat directa de poder rebre comentaris i establir un diàleg amb els lectors i lligams amb altres blocaries. Crec que aquesta és la gràcia principal que permet el bloc (i que algunes xarxes socials també incorporen com youtube o el facebook). Les opinions personals i la capacitat de diàleg que permeten els blocs va significar el pas més important respecte a la informació uniderccional i estàtica de les pàgines web. La cançó de l’Ismael Serrano, molt encertada i m’ha servit per relaxar l’estona d’estudi...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari, Jesús. Cert és que en la blocosfera hi ha molts bloggers interessants, però si fas una cerca al google amb les paraules "blog política", per exemple, els resultats estan lligats a mitjans de comunicació o pàgines web especialitzades. Les veus anònimes s'han de buscar d'altres maneres. M'alegro que t'hagi agradat l'Ismael.

      Elimina
  2. Carles, jo et don la raó. Els bolgs són l'espai o millor dit per fer una analogia : el quartet d'en Guardiola preparant els partits del Barça. Jo crec que som molt més autèntics quan expresem tot el que sentim sense que ningú ens digui el que podem o no dir.
    Potser per això els bolgs s'han extès en tanta rapidessa. La llibertat que en ell(blog) tenim , es molt difícil de trobar-la en altres llocs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràces pel teu comentari, Assumpta. Estic d'acord amb tu. La possibilitat d'expressar l'opinió i de poder dialogar amb altres a través dels comentaris és més que interessant per aquells que tinguin coses a dir.

      Elimina