Ai, les humanitats.

    Teófanes Egido, a La tolerancia en la historia (Univ. de Valladolid, 2003, p.70), parlant de l'èxit de Martí Luter i la seva reforma protestant, atribueix al llibre un paper fonamental al llibre. Diu: "en ello estriba (en l'ús de la imprempta per part de Luter), a mi juicio, la diferencia fundamental con las herejías medievales: éstas no trascendieron de lo local, de lo limitado, puesto que sólo disponían de la palabra hablada y del manuscrito; la propuesta de Lutero se encontró con la eficacia clamorosa del impreso (daba lo mismo el libro que la hoja volandera) para su propaganda. Que por ello, en la escalada de condenas, las primeras víctimas de la reacción y de los anatemas romanos fueron los libros del fraile agustino sajón condenados y quemados..."

Interacció

   Hem llegit en el document "Del papir a l'hipertext" que "al principi s'escoltava". La comunicació oral de les idees i de la informació tenia la possibilitat que qui escoltava podia interactuar amb qui parlava. Podia preguntar, debatre, matisar ... i d'aquesta manera entendre a qui parlava i el missatge que tractava de transmetre.  Aquesta possibilitat desapareix amb l'aparició de l'escriptura. L'oient esdevé lector i la interacció es complica. Al lector li poden sorgir preguntes a partir del que llegeix, preguntes que, pot ser, no trobaran resposta en el text llegit, sinó que haurà de ser el propi lector qui les respongui. La interacció, l'acció recíproca, té lloc, doncs, entre el lector i ell mateix.

Morts col·laterals

Des que l'home va inventar o descobrir la roda, molts han estat els artefactes que se li han posat a sobre per facilitar el transport de persones o mercaderies. Un dels artefactes sobre rodes que més bellesa té per a mi és la locomotora a vapor. Diuen alguns que els inicis del ferrocarril, almenys la idea, els podem trobar a l'antiga Mesopotàmia. Allà les rodes dels carros carregats marcaven amb solcs el camí pel qual circulaven. Aviat es van adonar els habitants de les ciutats que aquests solcs mantenien als vehicles dins del camí, limitant així el perill que els carros acabessin xocant amb les cases construïdes als costats dels estrets carrers d'aquestes ciutats antigues. Quan es van cobrir els carrers amb lloses per evitar la pols, es van deixar deliberadament els solcs necessaris perquè els carros seguissin el camí marcat. Aquest pot ser l'origen dels rails del ferrocarril. O no.

De la informació i el coneixement

   Una de les característiques principals d'Internet és la gran quantitat d'informació que conté i que permet compartir, de manera que facilita l'accés a aquesta de milions de persones amb l'únic requisit de tenir un ordinador i una connexió telefònica. Així, en principi, la 'xarxa de xarxes' facilita el coneixement, ja que la informació és un conjunt de dades que, transmeses en forma de missatge, ajuden a canviar el coneixement de les coses, ja sigui ampliant-lo o bé matisant-lo. El que passa és que cal saber transformar la informació en coneixement, i això depèn, entre altres coses, de la manera com accedim a aquella o de com se'ns transmeti.

Ignorància i política

   Quan vaig fer l'assignatura d'Etnografia, vaig dedicar el meu treball etnogràfic a l'estudi del procés de pressa de decisions polítiques en un Ajuntament. En la part que vaig dedicar a la manera com s'elegeixen els representants polítics dels ciutadans, vaig documentar-me assistint a diversos mítings de diferents partits polítics (va coincidir el semestre que vaig cursar l'assignatura amb les eleccions municipals) i entrevistant a dos polítics d'aquells de 'primer ordre'. Un d'ells em deia quan li vaig comentar la meva impressió sobre el fet que al míting del seu partit, com al dels altres, no s'havia fet cap proposta ni discurs constructiu: “Es tracta de crear estats d'ànim positius i eufòrics, de manera que la gent surti no solament en ganes de votar-nos, sinó també en ganes de contagiar als qui els rodegen del mateix estat i intenció de vot”.

Preliminars

Mon autre moi habitava al paper i ara habita a la xarxa. Una creació particular que s'expressa a través de les paraules. Sense gest, sense veu ni, per tant, modulació sonora. Un ésser 'virtual' que comunica amb símbols que el lector ha de desxifrar i posar-li gest i veu, situant-se així aquest en una, diguem-ne “perspectiva única¹”. Mon autre moi sofreix per si no és capaç de comunicar de manera exacta allò que pretén, per si cada lector interpreta de manera diferent els símbols, arribant a conclusions, doncs, diferents de les preteses. Sofreix perquè sap de la importància del gest i el so en la comunicació i en l'establiment dels significats.