Una
de les característiques principals d'Internet és la gran quantitat
d'informació que conté i que permet compartir, de manera que facilita
l'accés a aquesta de milions de persones amb l'únic requisit de tenir un
ordinador i una connexió telefònica. Així,
en principi, la 'xarxa de xarxes' facilita el coneixement, ja que la
informació és un conjunt de dades que, transmeses en forma de missatge,
ajuden a canviar el coneixement de les coses, ja sigui ampliant-lo o bé
matisant-lo.
El
que passa és que cal saber transformar la informació en coneixement, i
això depèn, entre altres coses, de la manera com accedim a aquella o de
com se'ns transmeti.
Mario Vargas Llosa, en un article titulat "Més informació, menys coneixement", es va fer ressò de la publicació de Superficials: Què fa en Internet amb les nostres ments? (Taurus, 2011), de Nicholas Carr, llibre en el qual l'autor explica com Internet afecta negativament la concentració necessària per a llegir un text i entendre de què ens està parlant, és a dir, quina informació ens està transmetent. En aquest sentit, el conegut guru de la usabilitat Jakob Nielsen, en un informe elaborat el 2008 concluia que, a Internet, la majoria dels usuaris llegien només el 20% del text present en les pàgines que consulten, tot i que, un cop passades les 200 paraules la lectura descendeix menys.
Vargas Llosa ja recorda a Marshall Mcluhann, que va afirmar que els mitjans no són mai mers vehicles d'un contingut, que exerceixen una solapada influència sobre aquest, i que, a llarg termini, modifiquen la nostra manera de pensar i d'actuar. Tenim una de les eines més potents que mai ha tingut l'ésser humà per a transmetre informació i generar coneixement. Ens falta estudiar-la, conéixer-la i aprendre a utilitzar-la correctament, tenint en compte els seus perills.
La imatge que acompanya el post està extreta de http://contenidosweblogs.com/que-esta-haciendo-internet-con-nuestras-mentes/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada