Morts col·laterals

Des que l'home va inventar o descobrir la roda, molts han estat els artefactes que se li han posat a sobre per facilitar el transport de persones o mercaderies. Un dels artefactes sobre rodes que més bellesa té per a mi és la locomotora a vapor. Diuen alguns que els inicis del ferrocarril, almenys la idea, els podem trobar a l'antiga Mesopotàmia. Allà les rodes dels carros carregats marcaven amb solcs el camí pel qual circulaven. Aviat es van adonar els habitants de les ciutats que aquests solcs mantenien als vehicles dins del camí, limitant així el perill que els carros acabessin xocant amb les cases construïdes als costats dels estrets carrers d'aquestes ciutats antigues. Quan es van cobrir els carrers amb lloses per evitar la pols, es van deixar deliberadament els solcs necessaris perquè els carros seguissin el camí marcat. Aquest pot ser l'origen dels rails del ferrocarril. O no.

   En 1826 s'inicia la construcció de la primera llínea fèrria del món entre dues ciutats angleses. Vists ja els seus enormes avantatges, s'inicia una gran expansió del nou mitjà de locomoció autònom (els primers ferrocarrils utilitzaven la força animal per tirar dels vagons). El cas és que, a meitat del segle XX les locomotores de vapor van caure en desús i van ser substituïdes per locomotores elèctriques o dièsel, més ràpides, eficients i amb menys manteniment que aquelles. Els avenços tecnològics sempre han tingut víctimes i, encara que no tot el passat va ser millor, de vegades sí que és més bell. 

   Llegeixo a El País que l'Enciclopèdia Britànica deixa d'editar en paper després de 244 anys d'història. Un dels llibres del coneixement més prestigiosos, tal com la defineix l'article, ha estat vençut. De nou la tecnologia es cobra la seva víctima, en aquest cas, la seva prestigiosa víctima. És tot un símbol dels nous temps.L'Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et donis métiers, obra dirigida per Diderot i D'Alambert va ser una de les grans filles del Sapere Aude de la Il·lustració. En total, des 1751-1780 es van publicar 21 volums de text, 12 volums de làmines i 2 volums d'índex general.El coneixement quedava així escrit i a l'abast de tots els que sabessin llegir. Gran avanç per a la humanitat. 

   Ara, per molts volums que tingui una enciclopèdia, no pot vèncer la capacitat il·limitada de contenir informació del nou mitjà de comunicació de coneixement en què s'ha convertit Inernet. Aquesta capacitat més la possibilitat d'actualització immediata de la informació i la possibilitat d'afegir continguts multimèdia ha fet que aquells esforços que feien les famílies per comprar una enciclopèdia a terminis no tinguin ja sentit si no és per fetitxisme. 

   De l'última edició de la Enciclopèdia Britànica (2010), The New York Times calcula venuts només 8.000 exemplars. Xifra petita comparada amb els 120.000 exemplars venuts als EUA el 1990. La companyia editorial mantindrà oberta la seva versió online, de forma gratuïta durant una setmana. 

 Contemplar els volums de la meva enciclopèdia em feia sentir poderós. Tot el saber al meu abast només sabent l'ordre de les lletres de l'abecedari. Contemplar la pantalla del meu ordinador i la finestreta del Google amb el cursor esperant em fa sentir petit, invàlid. Què vull saber?. Tot. Com ho busco?. Per ordre alfabètic, suposo.