Interacció

   Hem llegit en el document "Del papir a l'hipertext" que "al principi s'escoltava". La comunicació oral de les idees i de la informació tenia la possibilitat que qui escoltava podia interactuar amb qui parlava. Podia preguntar, debatre, matisar ... i d'aquesta manera entendre a qui parlava i el missatge que tractava de transmetre.  Aquesta possibilitat desapareix amb l'aparició de l'escriptura. L'oient esdevé lector i la interacció es complica. Al lector li poden sorgir preguntes a partir del que llegeix, preguntes que, pot ser, no trobaran resposta en el text llegit, sinó que haurà de ser el propi lector qui les respongui. La interacció, l'acció recíproca, té lloc, doncs, entre el lector i ell mateix.


   Amb l'aparició de l'hipertext, el lector pot, de nou, interactuar amb l'altre. En aquest cas l'altre és una pantalla amb un teclat. Les preguntes que li vénen a la ment el lector de l'hipertext no ha de ser contestades per ell mateix, sinó que té al seu abast una sèrie d'eines que li permeten enllaçar el text llegit amb les preguntes que li suggereix. Eines que li permeten entendre el missatge dels textos que llegeix i anar així construint coneixement.

    Pot ser dos lectors d'un mateix hipertext arribin a les mateixes conclusions. Segurament no ho faran a través del mateix camí. Perquè la interacció que s'estableix entre el text i el lector és personal, individual. No és escoltada més que per aquell qui està portant-la a terme. No és conduïda més que per aquell qui està portant-la a terme. Interacció home-màquina, entesa aquesta última com una èina potencial de coneixement.