Ai, les humanitats.

    Teófanes Egido, a La tolerancia en la historia (Univ. de Valladolid, 2003, p.70), parlant de l'èxit de Martí Luter i la seva reforma protestant, atribueix al llibre un paper fonamental al llibre. Diu: "en ello estriba (en l'ús de la imprempta per part de Luter), a mi juicio, la diferencia fundamental con las herejías medievales: éstas no trascendieron de lo local, de lo limitado, puesto que sólo disponían de la palabra hablada y del manuscrito; la propuesta de Lutero se encontró con la eficacia clamorosa del impreso (daba lo mismo el libro que la hoja volandera) para su propaganda. Que por ello, en la escalada de condenas, las primeras víctimas de la reacción y de los anatemas romanos fueron los libros del fraile agustino sajón condenados y quemados..."

    Així, l'aparició, primer, de la possibilitat de codificar el pensament en símbols i, més tard, la possibilitat de multiplicar ràpidament les còpies d'allò escrit, va, si no determinar, sí ser un factor importantíssim en el desenvolupament d'alguns dels fets que han marcat la història de part de la humanitat.

   

     Si el manuscrit ja donava la possibilitat d'accedir a les idees de persones no presents, tenia, però, el problema de l'accès a aquestos, ja que les poques còpies que pogueren haver estaven en unes poques mans, que decidien quines idees podien ser llegides i quines no, depenent dels seus interessos. L'aparició del llibre imprés va multiplicar la possibilitat d'accedir a les idees escrites, de manera que qualsevol persona, amb coneixement del codi, podia llegir aquestes, reflexionar, pensar i, en cas d'estar d'acord, incorporar-les al propi pensament. 

    Amb l'aparició d'Internet, l'efecte es multiplica. Internet és una espècie d'impremta ràpida, instantània, que permet accedir a milions de textos en els quals es desenvolupen milions d'idees. Amb l'aparició de l'hipertext, cada idea pot estar acompanyada d'imatges, so i enllaços que interconnecten aquestes entre elles. Informació multisensorial que requereix d'una preparació prèvia com els primers manuscrits requerien de l'estudi del seu codi per poder desxifrar-los.

     

     El problema per als qui, com els cristians de l'època de Luter, els molesten algunes idees és complicat. Sabem com, en diferents moments de la història de la humanitat, el poder establert ha tractat d'eliminar idees a través de la crema dels llibres que les contenien. Ara, però, la cosa es complica. Els continguts del nou mità son difícilment controlables. L'única esperança per aquells és que, entre tant de contingut, les idees interessants passin desapercebudes. L'altra és que els usuaris no estiguin preparats per tal de discriminar entre allò important o allò secundari, facultat del pensament, entre d'altres, que aporta l'estudi de les assignatures anomenades d'humanitats.

    Preguntat un alumne de quart d'ESO amb unes quantes assignatures suspeses pels seus plans de futur, contesta: "No pensis. Viu... Carpe Diem, profe, Carpe Diem". Molts dels nostres joves, evidentment no tots, son esclaus de l'anomenat coneixement útil, entenent per útil allò que pots necessitar demà mateix. Si no és immediatament útil, no és vàlid. Perfectes consumidors en potència. Persones sense capacitat crítica més enllà de decidir quin grup de música escoltar o l'estètica de quina cadena de moda adoptar, quin tipus de pel·lícules veure o quin tipus de menjar consumir. Perfectes consumidors en potència.

   
La imatge que acompanya el post està extreta de: http://www.eldiariomontanes.es/20080609/opinion/articulos/defensa-humanidades-20080609.html