dimarts, 3 d’abril del 2012

Abandonat

Des que vaig obrir aquest blog vaig pel carrer, llegeixo el diari, parlo amb la gent i la meva ment sempre està buscant un motiu, un principi per a escriure alguna cosa. En mig de qualsevol conversació amb els amics tracto de colar-los alguna frase sobre l'hipertext. A veure què diuen. M'he llegit els materials de l'assignatura pensant en trobar alguna frase, alguna paraula, un fil del qual estirar. Tant he buscat que no he trobat res. Tantes idees he trobat que no he sabut desenvolupar cap en una setmana. Me'n vaig anar. Hui he tornat. No tinc encara un fil. Pot ser escric aquesta entrada amb el sentiment d'estar salvant la vida d'aquest Mon autre moi, que cridava mentre agonitzava. Adjunto l'Hallelujah de Leonard Cohen en versió de Damien Rice. Estic viu i ara tranquil. Mon autre moi també. Aleluya.

3 comentaris:

  1. En un comentari que fa en Jesús Aguilera al meu bloc diu pot ser que “una cançó que estic escoltant no és altra cosa que un fantàstic poema”, i l’hi dono la raó, la poesia es pot manifestar en les diferents manifestacions de l’art. L’hipertext, quan no, permet incloure varies manifestacions de les quals ens en podem beneficiar. I tu et salves i ens la presentes. Aleluya.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel teu comentari, Maria. Efectivament, l'hipermèdia ens dona la possibilitat de recolzar el nostre discurs amb imatges i videos que potencien el missatge.

    ResponElimina
  3. Crec que l'hipertext és el mitjà actual, però en tots els sentits. Amb això vull dir que sempre mirem de trobar el lligam que ens ajudi a optimitzar recursos en xarxa- Però extrapolat cap a la vida real on hi impera una complexitat cada vegada més gran, ens fa trasbalsar perquè trobem una inseguretat.

    ResponElimina